«Parlar o preguntar sobre el Suïcidi incita a fer-ho.»
Realitat
Preguntar de manera directa i respectuosa no introdueix la idea. Pot reduir l’angoixa, ajudar la persona a sentir-se compresa i facilitar que demani ajuda.
Comprendre per prevenir · TDS
Mites sobre el Suïcidi
Els mites alimenten el silenci, l’estigma i la culpa. Substituir-los per informació clara ajuda a parlar amb responsabilitat, detectar situacions de risc i acompanyar millor les persones i les famílies.
Parlar-ne bé també és prevenir
La conducta suïcida és complexa i mai respon a una sola causa. Escoltar sense jutjar, preguntar amb claredat i facilitar ajuda pot obrir una porta quan una persona se sent atrapada.
Si una persona expressa idees de Suïcidi, cal prendre-les sempre seriosament. Escolta, no la deixis sola si hi ha perill immediat i connecta-la amb ajuda professional o d’emergència.
«Qui en parla només vol cridar l’atenció.»
Realitat
Qualsevol expressió de desesperança, desig de morir o intenció suïcida és un senyal de patiment i necessita escolta, valoració i suport.
«Qui ho vol fer de veritat no ho diu ni dona senyals.»
Realitat
Algunes persones comuniquen el seu patiment amb paraules, canvis de conducta o comiats. Els senyals poden ser subtils i no sempre són visibles.
«La persona que pensa en el Suïcidi vol morir.»
Realitat
Sovint existeix ambivalència: la persona vol que acabi un dolor que percep insuportable. Una intervenció a temps pot ampliar alternatives i esperança.
«Només passa a persones amb un trastorn mental.»
Realitat
Els problemes de salut mental poden augmentar el risc, però la conducta suïcida és multifactorial. També hi influeixen crisis, pèrdues, dolor, violència, aïllament i factors socials.
«Una persona que ho ha pensat ho pensarà sempre.»
Realitat
Les crisis poden ser temporals. Amb suport, tractament i reducció dels factors de risc, moltes persones recuperen perspectives i projectes de vida.
«Quan sembla estar millor, el perill ja ha passat.»
Realitat
La millora aparent no garanteix que el risc hagi desaparegut. Després d’una crisi o un intent cal seguiment, suport i connexió continuada.
«El Suïcidi no es pot prevenir.»
Realitat
La prevenció és possible amb identificació i atenció precoç, seguiment, xarxes de suport, reducció de l’accés a mitjans letals i respostes comunitàries coordinades.
«Només un professional pot ajudar.»
Realitat
Els professionals són essencials per valorar i intervenir, però qualsevol persona pot escoltar, preguntar, acompanyar i facilitar l’accés a ajuda.
«Després d’un Suïcidi és millor no parlar-ne.»
Realitat
El silenci pot augmentar l’aïllament. Parlar amb cura, respectar els ritmes i evitar judicis ajuda les persones supervivents a elaborar el dol.
Com respondre si et preocupa algú
Busca un moment tranquil, pregunta directament si pensa en el Suïcidi, escolta sense discutir ni minimitzar, ajuda-la a contactar amb serveis professionals i acompanya-la. Si hi ha risc immediat, no la deixis sola.
Ajuda immediata
Si hi ha una crisi suïcida o risc immediat, truca al 024 o al 112. També pots acudir al servei d’urgències més proper.
Contingut revisat a partir de les orientacions de l’Organització Mundial de la Salut i la seva fitxa sobre el Suïcidi.