Quan pot començar?
Pot començar amb la trucada, l’avís o la confirmació de la mort. En poques hores, la família pot haver d’assimilar què ha passat i, alhora, prendre decisions per a les quals ningú està preparat.
Un concepte propi de TDS
Suïcidi traumàtic burocràtic
Quan, després d’una mort per Suïcidi, la desorientació, els tràmits i la manca de coordinació afegeixen un patiment que es podria evitar.
1 · Xoc emocional i desorientació
2 · Decisions, tràmits i serveis
3 · Orientació, referent i continuïtat
Posar nom a una realitat invisible
El Suïcidi traumàtic burocràtic no descriu la mort ni substitueix el dol. Descriu el patiment evitable que pot afegir-se quan una família, encara en estat de xoc, ha d’afrontar una successió de decisions, tràmits, explicacions tècniques i serveis que no sempre estan connectats.
Posar-hi nom permet identificar què està fallant i, sobretot, què podem activar per protegir les persones supervivents des del primer moment.
«La burocràcia pot ser necessària. El patiment afegit per la desorientació, la fragmentació i la manca d’acompanyament no ho hauria de ser.»
Què pot trobar-se la família?
- No saber què passarà després.
- Rebre informació tècnica en ple xoc.
- No saber qui orienta els tràmits.
- Haver de repetir la història.
- Passar d’un servei a un altre.
- Arribar al funeral sense una següent porta clara.
Com es manifesta?
Desorientació, cansament, impotència, sensació d’abandonament, por d’equivocar-se i dificultat per comprendre o recordar la informació rebuda. La manca de continuïtat pot intensificar la solitud després del funeral.
No es tracta de buscar culpables
Molts tràmits i intervencions són necessaris. El problema apareix quan la resposta és fragmentada, poc clara o no deixa un referent identificable. L’objectiu és millorar els circuits i facilitar la feina dels professionals.
Què necessiten les famílies?
En les primeres hores no cal donar tota la informació de cop. Cal prioritzar allò imprescindible, explicar què passarà a continuació i garantir que la família sàpiga a qui pot acudir.
Una primera explicació breu i comprensible.
Saber què passarà durant les hores següents.
Un referent o una següent porta identificable.
Orientació pràctica sobre tràmits i decisions.
No haver de repetir innecessàriament el relat.
Connexió amb salut, serveis socials i suport comunitari.
Atenció a infants, adolescents i persones vulnerables.
Continuïtat més enllà del funeral.
Què poden activar els professionals i les institucions?
Revisar com es produeix el primer contacte.
Comunicar amb sensibilitat i sense tecnicismes innecessaris.
Ordenar la informació per fases.
Identificar necessitats i vulnerabilitats.
Coordinar serveis per evitar repeticions.
Designar un referent o servei de continuïtat.
Facilitar guies pràctiques i circuits locals.
Formar els equips en Prevenció i Postvenció.
De la ferida a la resposta
Postvenció Minut 1
El Model comunitari de Postvenció Minut 1 de TDS comença amb la primera notícia i continua més enllà del funeral. Activa orientació, detecció de necessitats, coordinació local i continuïtat perquè les persones no quedin soles entre serveis.
Les guies de TDS són una eina de continuïtat: transformen l’experiència acumulada de les famílies en orientacions pràctiques, ordenades i utilitzables des del primer moment.